Posicionament del CAB a l’audiència pública de turisme

L’espai públic és l’essència de les ciutats, l’espai urbà per excel·lència i allà on es desenvolupa l’essència del que entenem com exercici de ciutadania. Els carrers i les places són també els espais de treball, de lleure i de socialització. Els carrers i les places són aquells espais que ens permeten connectar amb altres persones.

És així com definíem l’espai públic durant el 2n Congrés d’Associacions de Barcelona, i així com l’entenem des del Consell d’Associacions de Barcelona.

Per nosaltres l’eix del debat d’avui és com construïm plegats el model de ciutat i com definim plegats l’ús de l’espai públic a la nostra ciutat.

Volem destacar dos punts que són estratègics:

• Com ja demanàvem a la proposta 134 del 2n Congrés volem la generació d’espais d’interlocució amb el teixit associatiu en els processos de definició de l’espai públic. Cal que siguin processos efectius de participació ciutadana en el disseny dels grans projectes urbanístics per tal que aquests s’insereixin en un model de ciutat inclusiva, socialment vertebrada i mediambientalment justa.
• Promoció de l’espai públic com a àmbit de convivència i construcció de la ciutadania. En aquest sentit cal treballar per redefinir les lleis d’àmbit nacional i de ciutat que posen traves a l’acció ciutadana col·lectiva en l’espai públic com l’ordenança de civisme. No podem acceptar que una ordenança definida per evitar els excessos que pot ocasionar l’ús poc responsable de l’espai públic, que en molts casos es fruit del model turístic, serveixi per condicionar i posar traves a l’acció de les associacions, és a dir a les activitat de la ciutadania organitzada. 

Per això creiem que cal una derogació de l’ordenança de civisme de l’Ajuntament de Barcelona, o com a mínim una revisió en clau a associativa.