Diagnosi de les Associacions de segon nivell a Barcelona

portada_asn2

Podeu descarregar-vos el document en aquest enllaçpdfDiagnosi_ASN_CAB_2011.pdf

El 84% de les associacions de Barcelona pertanyen a una de les 190 organitzacions de segon o més nivell (federacions, coordinadores, plataformes, etc.) que hi ha a la ciutat. Això representa un augment del 20% respecte el 2003, segons la Diagnosi de les Associacions de segon nivell a Barcelona. Es tracta d'un estudi encarregat pel Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) -l'organització de referència de l'associacionisme de la ciutat, que agrupa les federacions d'associacions de Barcelona- i dut a terme per la Fundació Desenvolupament Comunitari.

L'objectiu de la diagnosi és avaluar la fortalesa del sector associatiu de la ciutat, ja que la coordinació de les associacions és un element clau en l'enfortiment de l'acció associativa. Aquest estudi permet aprofundir en el coneixement i en la realitat d'aquestes associacions, les seves claus d'èxit, i el rol que desenvolupen. En un moment de reducció del paper i la influència de l'Estat del Benestar, l'enfortiment del sector associatiu passa a ser estratègic. L'estudi parteix del valor rellevant de les associacions de segon i més nivell, precisament, perquè són clau en aquest procés d'evolució del teixit associatiu vers una major vertebració.

Actualment, un 84% de les associacions barcelonines pertanyen a organitzacions de segon nivell, xifra que suposa un augment del 20% respecte al 2003. I, a la vegada, més del 78% de les associacions de segon nivell formen part d'una organització de grau superior.

La mitjana d'associacions membres en aquestes organitzacions de segon nivell és de 55 entre les agrupacions sectorials i 61 entre les territorials. Els sectors amb més entitats són el cultural (19,1%) i el de salut i persones amb discapacitat (11,6%); i els districtes on intervenen més organitzacions de segon nivell són, per aquest ordre: Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc. La importància del factor capitalitat de Barcelona es reflecteix en les següents dades: de cada 10, sis són d'àmbit català, dos treballen a nivell de barri i una té presència a més d'un barri o un districte.

Així mateix, la recerca mostra com el rol de les entitats de segon nivell ha anat variant. En aquest sentit, si tradicionalment les funcions predominants han estat les de coordinació, representació de les entitats membres i interlocució, sobretot amb l'Administració; actualment la tendència és que prenguin un major protagonisme la generació de coneixement, la prestació de serveis i el reconeixement a les entitats que en formen part.

Segons l'estudi, els principals punts forts són d'aquestes associacions són: la capacitat d'aconseguir els objectius fixats, la capacitat d'aglutinar les associacions d'un àmbit i la relativa disponibilitat de recursos econòmics i infraestructurals. D'altra banda, les claus d'èxit més destacades: la realització de serveis que potencien les associacions que en formen part, com ara la formació i l'assessorament, l'assoliment de convenis plurianuals i la diversificació de les fonts d'ingrés. Els principals punts febles que afecten aquest sector associatiu són la renovació de directius, la comunicació amb les entitats membres, la manca d'una visió estratègica conjunta i el grau de dependència del finançament públic.

En síntesi, el panorama de les associacions de segon o més nivell de Barcelona es caracteritza per la convivència de diferents models de perfil canviant. Així, hi conviuen les coordinadores que evolucionen vers entitats gestores de serveis; les organitzacions que al rol tradicional de lobby hi sumen ara serveis a les associacions membres; les entitats-xarxa, vinculades sovint a projectes o equipaments; les organitzacions "pal-de-paller," que aglutinen i representen entitats febles de sectors poc estructurats -com ara el camp de les associacions d'immigració-; i encara les que es caracteritzen per la flexibilitat amb què combinen les diferents funcions.